El blog de l'Ona

Ja s'ha fet de dia i han començat a arribar les primeres visites. Les infermeres m'han fet el primer bany i m'han posat tota guapa.   Aqui estic amb la iaia Angelines i el iaiu Juan   i una mica mes tard els iaius Andreu i Maria   De cara al vespre van venir els tiets Dani i Ruben, i algunes visites mes i de tant en tant els pares també m'agafaven  Per acabar us deixo unes fotos de com em vaig quedar despres del primer banyet que em van fer els pares

El dijous (gras) 11 de febrer a la 01:30 de la matinada vaig decidir treure el cap a veure com era el mon. Aquesta som la mare i jo els meus primers segons de vida a la sala de parts. Al pare no s'el veu a les fotos perque estava assegut per terra una mica marejat. Al cap d'una estona ens van pujar a la nostre habitació i ja feia el meu primer apat   Una mica més tard, s'em van endur uns minutets a pesar-me i mesurar-me. Mireu, mireu, pesava 3,3kg i feia 50cm de llarg!! M'en vaig a fer un banyet ara i quant tingui una mica mes de temps us pujo mes fotos

Ei, que tornem ara del metge! Demà fem les 37 semanes i això vol dir que ja podria neixer en qualsevol moment. Ens han dit que ja peso 2919 grams; com diu el doctor no seré petitona, no.... Començo a tenir ganes de treure el cap per veure mon, així que ja m'he col·locat el millor que he pogut, amb el cap abaix de tot i els peus ben amunt... clar que a les fotos nomès ensenyo cul i cames :-P

A l'octubre, quan la mare encara no feia tanta panxa, van començar els preparatius pintant la habitació. Van decidir que el color verd poma era molt alegre i se'n van anar al Leroy Merlin a buscar-ne.... més que verd poma, el resultat de la barreja era una mica verd llimona però no ha quedat malament, oi? Aqui teniu la mare marcant la paret amb un laser... ... posant paper al terra per no embrutar....i el pare pintant! Quina por! Ara fa uns dies la Su ens va dir que ja arrivaven els mobles. Quina il·lusió! Mireu, ja estan muntats. Que us semblan?   A mi el llit m'ha semblat enorme, però tot està previst... al principi dormiré al moisès que és més de la meva mida al costat dels pares.

Fa uns dies que no paro de sentir... Feliç any nou! i és que ja ha arrivat el 2010. I tothom li diu als pares que segur que no cal dir-ho que aquest any serà molt feliç perquè jo estic a punt de sortir. El dia després de reis ja tornàvem a la mutua. Tothom es queixava de fred pero el metge semblava content quan mirava per la finestra esperant que caigués neu i jo estava molt calentona dintre la mare. Mireu com he crescut aquesta Nadal! Ja faig 2693 grams. Començo a notar que em falta lloc; a vegades quan em desperto i estic moguda sento com la mare riu i li diu al pare que estic feta una baldufa i que em nota per totes bandes. Però a mi m'agrada que persegueixin els meus peuets i em deixo acariciar.

Tot just acabem de fer el pont de la Puríssima a França amb el tiet Ruben i tots els avis. La mare ha tornat una mica cansada però hem vist Nimes, Montpellier i Carcassone sense deixar-nos res.... I el 9 de Desembre fem la visita al metge amb algunes preguntes més, que jo ja estic al caure i hem d'anar preparant-nos pel gran dia. Que coi deu ser això de la panereta que tant en parlen? Mireu, en la curva de les mides avui l'he clavat! 1710 grams, just on toca per la meva edat. Anem bé, diu el metge :-) I ara més fotos de la meva cara. A veure si trobeu el meu nassarró!

L'11 de novembre tornem al metge a portar uns resultats i tot i que no fa gaire que em van mesurar em tornen a mirar de dalt a baix. Jo, com sempre, els rebo ben desperta i no paro de moure'm. A la primera foto es veu el meu cor bategant A les dues següents hi surten totes les mides que em van fer, però la més important és que ja faig uns 1136 grams i això pot voler dir que naixeré el 7 de Febrer.   Aqui per exemple es veu com em mesuren el femur... Avui hem anat al metge la mare i jo soles, així que el pare s'ha perdut les meves noves habilitats... ja se que a les fotos no es veu gaire però a la ultima he aconseguit posar-me el dit polze a la boca de xumet.