Els primers dies a casa

Quan ja m'estava acostumant a l'hospital, a l'entrada de les infermeres a hores intempestives i a les moltes visites que em mimaven i portaven regals, va venir una infermera a dir que abans de marxar a casa m'havia de posar les arrecades i punxar el taló. Aleshores el pediatra va donar el vist-i-plau i els pares van començar a fer bosses.

De cop i volta m'he trobat embolicada en mil capes calentones i sobre un aparell molt còmode que trontollava i em feia venir son. I així hem arrivat a casona, els pares tot il·lusionats i jo una mica indiferent dormint al meu bólido!

 

Vaig anar passant el dia entre visita i visita dels avis i fent una mica d'entremeliadures amb els bolquers per veure com s'en sortien els pares. Al vespre despres de sopar em van posar al que sospito que és el meu llit. S'hi està molt bé, tot i que de tant en tant m'hi aborreixo una mica allà tota sola... de totes maneres tot es soluciona ben ràpid fent uns quants plors, que de seguida ve el pare o la mare a fer-me una mica de companyia.

 

I aixi van passant els dies... cada cop estic més desperta i ja em començo a fixar amb tot de coses que em criden l'atenció, tant quant soc al cambiador que puc anar mirant per la finestra com quant els pares em deixen a la meva hamaca i vaig observant que passa pel menjador.

Tot i ser a casa, continuen venint tot de visites a veure'm, a dir-me tot de coses, a portar regals i alguns fins i tot els fa il·lusió agafar-me. Jo no em faig pas la vergonyosa i em deixo agafar per tothom! Mireu que bé que hi estava als braços de la Raquel

 

I aqui mireu com tampoc em queixo gens quant m'agafen la Ruth i el Coen que van venir a donar-nos una bona noticia... Felicitats pel pis!!! ja tinc ganes de venir a veure'l